Signes de suport: Serveixen per a enriquir l'expressió dels personatges , per exemple un signe d'admiració serveix per a indicar sorpresa, el d'interrogació expressa dubtes, 

Figures o línies cinètiques: Ofereixen una il.lusió de moviments a través de l'utilització  de línies, núvols, estrelles irregulars, descomposició visual del moviment...

 

Metàfora visual: Es una convenció gràfica , o sigui, una norma acceptada mitjançant un pacte per costum per expressar una idea a través d'una imatge

Onomatopeia: Imitació d'un so o un soroll de la realitat. Es pot trobar a dina o fora del globus.

Cartucho: Tipus de cartel.la que serveix d'enllaç entre dues vinyetes consecutives. L'espai de la vinyeta està ple de text.

Cartel.la: Es la veu del narrador, normalment està posat a un dels laterals de la vinyeta en forma de rectangle. 

Bafarada en off: Es quan la punta assenyala un lloc que es troba fora de la vinyeta, de manera que indic que el personatge al qui fa referència no es troba en la escena.

Bafarada: Es l'espai a on es col·loquen els textos  que pensen o bé diuen els personatges.

Esta format per el globus i la punta.

Angle de visió: Es el punt de vista des del qual s'observa l'acció.

Enquadre: Consisteix en seleccionar la part de realitat que es recull en la vinyeta segons convingui a la història

Vinyeta: Es l'unitat bàsica on s'uneixen i es combinen el llenguatge visual, verbal i els altres signes. Aquestes,organitzades en ordre seqüencial  per a crear un sentit complet, formen una historieta.

 

Còmic: Es un relat que explica una història de manera gràfica i verbal amb l'ajuda d'altres signes visuals i recursos auditius. Tot això el converteix en un mitjà de comunicació i expressió.

Òpera prima Expressió italiana que fa referència a la primera cinta d'un director.

Noir Cinema negre. Va ser encunyat per crítics francesos per referir-se a un estil que es va fer popular a Amèrica després de la Segona Guerra Mundial. Es caracteritza per imatges fosques i per temes de el món criminal.

Nouvelle wage Nova onada. Nou cinema francès sorgit a finals de la dècada de 1950. Els nous realitzadors buscaven noves formes d'expressió i llibertat tècnica.

Nus És la part de l'argument cinematogràfic en què s'expliquen les causes que donen origen a el desenllaç.

 

Nou Cinema Espanyol S'anomena així a el grup de pel·lícules realitzades pels nous directors sortits de l'Escola Oficial de Cinematografia sota els auspicis de la Direcció General de Cinematografia, a l'capdavant de la qual va estar José María García Escudero. Vaig voler ser un referent similar als moviments europeus com la "Nouvelle vague" francesa, el "Free cinema" britànic, el Nou Cinema Alemany i, fins i tot, com l'avantguarda nord-americana o el "Cinema Novo" brasiler. No obstant això, no va arribar a ser un moviment consolidat.

Llenguatge audiovisual El cinema és un llenguatge en imatges. A l'igual que en un escrit hi ha paraules, frases i paràgrafs, en una pel·lícula hi ha plans, escenes i seqüències.

Jump Tall amb salt. Efecte de salt que es produeix en el muntatge a l'tallar d'una posició de cambra a una altra més propera o més llunyana en el mateix eix òptic.

Guió tècnic Darrera fase on el realitzador contempla el text -guió literari- com una successió d'imatges, que inclou, a més, totes les especificacions tècniques. En ell s'especifiquen els plans, les seqüències, l'storyboard, i la banda sonora.

 

Frame  Equivalent de l'fotograma en suport magnètic (cinta de vídeo, on la imatge està codificada electrònicament). Un segon de vídeo està compost de diversos números de frames, segons la norma de gravació. En la norma PAL, utilitzada en la majoria de països europeus, un segon conté 25 frames. 

 

Focalització interna El relat es presenta íntegrament des de la perspectiva d'un determinat personatge, amb les limitacions i restriccions que això implica.

Filtres Làmines de material transparent (vidre, gelatina, acetat) que es col·loquen davant de la lent per tal de modificar el cromatisme i la intensitat lumínica, o d'alterar i deformar la imatge.

Expressionisme Un moviment o corrent cinematogràfica que es va desenvolupar a Alemanya entre 1913 i 1930, en conjunció amb altres moviments artístics, literatura, arquitectura, música, fotografia, etc. Que el cinema va integrar i va lliurar a el públic. Potser l'exemple més clàssic sigui El gabinet del Dr. Caligari (Das Kabinett des Doktor Caligari, 1919), de Robert Wiene.

Estereotip cinematogràfic: es tracta d'elements retòrics, fruit d'una forma narrativa que insisteix en compendiar i economitzar els detalls, de manera que el relat sigui guiat per figures la comprensió sigui accessible a tot tipus de públics. Entre d'altres estereotips fàcilment identificables en el cinema, cal citar a l'heroi alliberador o justicier, a la donzella perseguida, a l'oprimit innocent, a l'delinqüent convers i a l'malvat pervers i sofisticat.

 

Enquadrament És la selecció de camp abastat per l'objectiu en el qual es té en compte el tipus de pla, l'angle, l'altura, i la línia de tall dels subjectes i / o objectes dins de el quadre, i la seva precisa col·locació en cada sector, per aconseguir l'harmonia de la composició i la fluïdesa narrativa amb que s'haurà de muntar posteriorment. És a dir, la forma d'organitzar la presa

Edició digital Muntatge elaborat mitjançant equips informàtics, ja sigui basat en maquinari o programari.

 

Director de fotografia És la persona responsable de tot el relacionat amb la fotografia: la textura de l'film, la il·luminació, l'òptica a utilitzar, l'enquadrament, el color, l'ambient ...

Quadre Enquadrament d'imatge obtingut amb la càmera.

Còpia zero Primera versió de la pel·lícula, ja muntada i amb la banda sonora armada, que s'utilitza per afinar el etalonatge, és a dir corregir les densitats de llum i altres aspectes de la fotografia al laboratori.

Cinerama Sistema de filmació i projecció, en el qual amb tres càmeres de 35 mil·límetres es rodava l'escena-tres projectors passaven simultàniament les tres pel·lícules sobre una gegantina pantalla corba que abastava pràcticament el camp de visió dels espectadors. Es va estrenar a Nova York el 30 de setembre de 1952.

Cinema verité Cinema veritat. Tracta de reflectir la realitat de forma objectiva, tal com esdevé, sense manipulacions.

 

Cinemascope Un format panoràmic de pantalla. Va ser un canvi substancial en la projecció i filmació de pel·lícules, a l'assolir una visió espectacular de situacions i paisatges. La primera pel·lícula va ser «La túnica sagrada».

Cinema underground: Cinema independent i experimental nord-americà dels anys cinquanta i seixanta, realitzat amb pocs mitjans i que va tractar de canviar l'esquema narratiu tradicional recolzant-se en temes fins llavors considerats tabú.

Cinema independent:  Als EUA, a partir de la dècada dels 60, la nova generació de directors es formen a la televisió. Es tracta d'uns quants cineastes inquiets també per fer un nou cinema narrativament més independent que no pel produït tradicionalment per Hollywood; directors com Cassavettes, Lumet, Mulligan, Penn o Nichols. Molts d'ells van operar des de Nova York i van crear el cinema underground, anticomercial, antihollywood i d'avantguarda.

Cinema d'avantguarda: Aquest qualificatiu abasta una immensa varietat de tendències en la història de cinema, ja que és un terme relatiu a el moment en el qual es denomina. En aquesta categoria de films se sol incloure no només a estils tan diversos com el dadaisme, el surrealisme, el futurisme, l'impressionisme, l'expressionisme o l'abstracció, sinó l'anomenat cinema marginal o «underground». Entre els èxits que han caracteritzat moltes pel·lícules d'avantguarda està la recerca d'una forma poètica més pura i lliure de la lògica narrativa, l'aprofundiment en el realisme o el desdeny pel naturalisme. Una figura de renom universal és Luis Buñuel.

Box Office: Es refereix i els ingressos de taquilla d'una pel·lícula. Taula en la qual es recull per ordre d'ingressos les pel·lícules més taquilleres de l'exhibició en un país (o a nivell internacional). També serveix per situar a un actor o director en un lloc de rendibilitat que li permetrà millorar el seu contracte a la propera producció.

Biopic: És quan es realitza una pel·lícula que narra la biografia d'una persona important.

Atmosfera: S'anomena atmosfera a l'espai d'influència d'una pel·lícula, a l'ambient favorable o advers que es pretén crear en determinades escenes. Al cinema l'atmosfera es planifica amb cura per tal d'aconseguir la comunicació interactiva entre el que hi ha a la pantalla i l'espectador. Per a això, tota la rebotiga de cinema es torna operativa, els decorats, la música, els moviments de càmera, el ritme, la posada en escena, els sons ambientals ...

 

Fotograma:Un fotograma és la imatge que resulta de la incidència de la llum sobre una superfície fotosensible, que posteriorment és fixada per a la seva conservació

 

Prosa: Forma ordinària del llenguatge, ja sigui parlada o escrita, que no segueix la mètrica ni el ritme del vers.

 

Surrealisme: Moviment artístic i literari d'avantguarda més important del període d'entreguerres i segurament el més influent, creat el 1924 a partir del Manifest Surrealista d'André Breton. Proposa l'automatisme psíquic, mitjançant el qual un mateix pretén d'expressar de paraula, per escrit o per qualsevol altra manera el funcionament real del pensament. Es basa en els somnis i els subconscient.

 

 

Poesia: Art d'expressar, de traduir de forma concreta, el contingut espiritual propi, a través de paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.

 

Poema objecte: Un objecte quotidià al qual se li dona una altra interpretació o sentit, aïllant-lo o relacionant-lo amb altres objectes, esdevenint així un objecte poètic

 

Paisatge sonor: L'entorn sonor concret d'un lloc real.

 

Instal·lació sonora: Està relacionada amb l'art sonor i l'escultura sonora, i pertany a la instal·lació artística. Inclou l'element del so i del temps, i la diferència amb la escultura sonora és que la instal·lació sonora té un espai tridimensional, i els eixos amb què s'organitzen els objectes poden ser externs i no exclusivament de l'obra.

 

Instal·lació: Conjunt d'obres efectuades en un immoble per tal d'adaptar-lo a la seva funció.

 

Imatges hipnagògiques: Visions/ al·lucinacions que es presenten en l'estat hipnagògic del son. També van ser els primer exercicis literaris que va practicar Brossa, segons ell, com un impuls que li venia de dintre.

 

Escriptura automàtica: Forma d'aflorar al subconscient, consistent en escriure deixant fluir els pensaments sense cap tipus de coerció, amb el propòsit de vèncer la censura que fa sobre l'inconscient. 

 

Automatització: Terme per a indicar algunes tendències que té cada llengua a fer convencionals algunes construccions, aïllades o integrades en un conjunt superior , que adquireixen un sentit cada cop més independent de la situació o context per al qual estaven determinades inicialment. 

 

Al.literació: Figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix en repetir un so o paraula per crear un efecte determinat.

In-game: És el tipus de publicitat que es fa a partir dels videojocs, utilitzat en el fons, però no es molt eficient ja que la gent esta concentrada en el joc i no en la publicitat.

Advergame: Crear expressament un joc per a una empresa partint del producte o de la marca com a element central del joc

Codis ètics: És un recull d'un conjunt més o menys ampli de criteris, dictats per la deontologia amb normes i valors que formulen i assumeixen aquells que porten a terme correctament una activitat professional.

Happening: Esdeveniment artístic presentat com a una obra d'art, típic dels anys seixanta, és troba relacionat amb el moviment fluxus.

Lobby: Grup de pressió format per persones amb capacitat per pressionar sobre un govern o una empresa. 

Calcografia: Tècnica d'estampat d'imatges mitjançant planxes de metall, també utilitzada per a fer còpies originals de les obres. La pintura queda gravada a la planxa i no es desgasta amb el pas dels anys.

Steadicam: Terme que s'utilitza com a nom comercial pel primer sistema d'estabilització per a les càmeres de televisió o cinema. Permet enregistrar gravacions de vistes al vol i tràvelings versàtils gràcies a un sistema d'arnes i un braç articulat. 

Videoinstal.lació: Instal·lació artística procedent de l'art contemporani  basada en la difusió d'un o diversos vídeos en una sala tancada, en diferents sales o a l'aire lliure.

Freelance: Activitat que realitza la persona que fa treballs propis de la seva especialització, d'una manera autònoma, per tal de poder-se desenvolupar no només en allò que es dedica, sinó que també a aquelles àrees que poden ser mes lucratives i són orientades a tercers que requereixen serveis específics.

Raccord o continuitat: Relació entre un pla i el següent en un muntatge. Sovint els diferents plans que componen una escena han estat filmats en realitat en diferents moments.

Segmentació:Consisteix en analitzar i identificar els perfils de grups de consumidors que poden necessitar diferents productes o diferents estratègies de màrqueting. 

Eslogans: Frase curta, impactant i fàcil de recordar que trobem en els texts publicitaris i que resumeix el missatge que es vol fer arribar al públic.

Jingle: Consisteix en una cançó de poca duració fàcil de recordar que s'utilitza per acompanyar als anuncis publicitaris. 

Spot: Suport visual, auditiu o audiovisual de breu duració que transmet un missatge que es limita a un fet bàsic o a una idea, generalment de caràcter publicitari.

Publicitat emocional: Consisteix en provocar emocions al públic objectiu per a generar afecte cap al producte. Aquest tipus de publicitat provoca que l'audiència és senti commoguda.

 

Marca: És un terme, un símbol, un disseny, que identifica productes i serveis d'una empresa  i els diferencia dels competidors.

Planner: Persona encarregada de marcar i definir l'estratègia a seguir per a obtenir resultats de manera eficaç .

Marqueting: Conjunt estratègies empresarials dirigides cap a objectius de posicionament, participació en el mercat i rendibilitat. Ja que l’objectiu serà la satisfacció de la demanda, les estratègies exigiran un profund coneixement del mercat en què es va a operar.

Target: Aquell grup de persones que degut a les seves qualitats i característiques te un alt potencial , o existeix una gran probabilitat de que a la llarga és converteixi en un consumidor del producte.

Imatges hipnagògiques: Visions/ al·lucinacions que es presenten en l'estat hipnagògic del son. També van ser els primer exercicis literaris que va practicar Brossa, segons ell, com un impuls que li venia de dintre

Briefing: Consisteix en un document, no massa extens, en el que es plasma tota l'informació que necessiten els publicistes per a que la campanya publicitària sigui un èxit.

Estratègia: Art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d’aconseguir una finalitat.

Veu en off: Tècnica de producció on es retransmet la veu d'un individu que no está visualment present.

 

Panorámica: És el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.

 

Lipdub: És un vídeo musical realitzat per un grup de persones que sincronitzen els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó popular o qualsevol altra font musical.

 

 

Flashforward: Narra esdeveniments futurs, anticipacions pel que fa al present de la història, de manera que aquest pot conèixer per endavant fets que passaran més tard.4

 

Muntatge paral·lel: Dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.

 

​

Transfocus: Canvi d'enfocament en un mateix pla d'un objecte/personatge que està en primer terme a un altre objecte/personatge que està en segon terme o viceversa.

Flashback: Tècnica que altera la seqüència cronològica de la història, connecta moments diferents i trasllada l'acció al passat.

Escenografia: Conjunt d’elements que permeten reproduir un determinat clima o ambient per a una representació teatral, un espectacle, etc. 

Vestuari: Lloc destinat a guardar els vestits d’una comunitat, els abrics dels espectadors d’un teatre, etc.

Muntatge dialèctic: És aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. 

Croma: Tècnica de post producció i efectes visuals que consisteix en la substitució d'una font del mateix color (normalment algun dels colors primaris, en especial verd i blau) per imatges o vídeos, aconseguint d'aquesta forma una composició.

Pla seqüència: S'anomena pla seqüència a aquella seqüència audiovisual filmada en continuïtat en una sola presa, sense talls ni interrupcions.

Realitzador:  S'encarrega de la direcció dels diferents perfils tècnics i artístics que intervenen en la creació d'un producte audiovisual. 

Contrallum: Posició en què l’ objecte rep la llum del costat oposat al costat pel qual hom el mira.

Llum creuada: La projecció de dos focus de llum en direccions invertides cap a un mateix objectiu, de manera que per cap banda es generen ombres.

Stop motion: Tècnica de filmació en què es fotografien objectes successivament en posicions lleugerament distintes, a fi de produir en la projecció final una sensació de moviment.

Càmara subjetiva: Es la tècnica de l'ús de la càmera amb la que es suggereix el Punt de vista d'un personatge concret.

Càmara objectiva: Es la tècnica de càmera per la qual aquesta sembla ser espectadora objectiva de la escena. El moviment i el muntatge són mínims i l'angle està a l'alçada dels ulls.

Zoom: És un efecte semblant al tràveling frontal que s'aconsegueix amb un objectiu de distància focal variable. 

Steadycam: Sistema d'estabilització per càmeres de cinema i televisió permetent la presa de vistes al vol, en travellings versàtils, gràcies a un enginyós sistema d'arnès i d'un braç articulat

Efecte vértic: És una tècnica cinematogràfica que consisteix en moure la càmera de manera que aquesta s'apropi o allunyi del subjecte mentre es modifica la distància focal de la lent, produint així la sensació de que el subjecte es manté estàtic dins el pla mentre el fons s'acosta o s'allunya.

Tràveling: Moviment de càmera consistent en situar aquesta sobre una plataforma amb rodes que es pugui desplaçar sobre el seu eix.

.

Pla detall: S' utilitza per a destacar elements específics. En aquest tipus de pla es poden aconseguir enquadraments creatius i originals.

Primer pla: Pla la imatge del qual recull un detall concret d’un personatge o d’un objecte.

Pla mig: Talla el personatge per la cintura o meitat.

Pla americà: Pla la imatge del qual recull aproximadament les tres quartes parts del cos humà, fins als genolls.

Personatge: Persona ideada per un escriptor que pren part en l’acció d’una obra literària.

 

Profunditat de camp: La profunditat de camp fa referència al marge de distància on el elements d'una fotografia queden enfocats o amb un nivell correcte de nitidesa.

Pla picat: Pla obtingut per inclinació de la càmera cap amunt, que, situada en posició baixa, capta una imatge engrandida de l’objecte o de la figura humana que es vol enregistrar. 

Pla picat: Pla obtingut quan la càmera se situa en una posició alta respecte a l’objecte o a la figura humana que es vol enregistrar. 

Camp de visió:  És tot allo que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.

So: Conjunt de tècniques d’enregistrament i de reproducció de sons, especialment al cinema, a la ràdio i a la televisió.

Muntatge: Operació que consisteix a tallar, ordenar i empalmar seqüències a fílmiques per tal d’obtenir la forma final d’una pel·lícula. 

Performance: Representació artística sense dramatúrgia que cerca fer una reflexió motivant al públic a qüestionar algun aspecte.

Utopia: Concepció d'un ideal irrealitzable.

 

Curador o comissari:  Persona que construeix el discurs d'una exposició d'art. A més de seleccionar les obres, el comissari és el responsable de redactar-ne les etiquetes, els escrits del catàleg, i altres continguts de suport per a l'exposició.