Cristina de Middel: Cristina de Middel és una fotògrafa que investiga la relació ambigua de la fotografia amb la veritat. Combinant pràctiques fotogràfiques documentals i conceptuals, juga amb les reconstruccions i arquetips per tal de comprendre una comprensió més capaç del tema que aborda.
Des de la premissa que la descripció del món que proporcionen els mitjans de comunicació redueix la comprensió real del món on vivim, la seva selecció de temes respon a la urgència de completar el retrat o de rellançar el debat prenent el potencial de la fotografia com a matèria primera per a la seva història.
Després de 10 anys de carrera com a fotoperiodista, Cristina es va apartar de la mirada documental directa i va produir l’aclamada sèrie “The Afronauts” (2012), que va explorar la història d’un programa espacial fallit a Zàmbia a la dècada dels 60 a través de les escenificacions de les narracions obscures. que va desafiar la representació tradicional del continent africà.
Marcel.lí Antunez: es va formar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Creador multidisciplinari, és una de les figures més destacades en l’àmbit internacional de l’art electrònic i l’experimentació escènica. Als anys vuitanta, va ser fundador i líder de la companyia La Fura dels Baus, que va popularitzar el teatre d’acció. Des dels anys noranta, es va centrar en una investigació més propera a les arts visuals, el vídeo i la interacció amb la tecnologia. Antúnez ha creat un univers iconoclasta basat en la incorporació de sistemes computacionals i electrònics. Les seves performances mecatròniques i instal·lacions interactives incorporen robots i tota mena de sistemes electrònics, sovint aplicats al cos humà, designats com a Sistematúrgia. Ha produït també una obra gràfica que incorpora materials poc habituals com fluids humans o menjar, i elements textuals i visuals, amb la tècnica del collage i la improvisació
Laia Casanovas: Graduada el 2012 a l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya).
Va compaginar els estudis treballant en l'estudi Sonoblok de Barcelona.En 2013 comença a treballar com a muntadora d'efectes de so amb Oriol Tarragó. Més endavant comença a treballar en projectes com a dissenyadora i mescladora de so com la sèrie per Telecinco TV "Sé qui ets" de Pau Freixas, el llargmetratge "El meu volguda confraria" de Marta Díaz i "7 raons per fugir" de Gerard Quinto, Esteve Soler i David Torras.
Actualment treballa com a dissenyadora i mescladora de so i imparteix classes en l'especialitat de so de l'ESCAC.
Joan Fontcuberta: és un dels fotògrafs catalans amb més projecció internacional. Exerceix també com a teòric de la imatge fotogràfica i com a editor fotogràfic, i ha impulsat la fotografia contemporània a través de nombrosos esdeveniments, jornades i exposicions. Va ser un dels fundadors de la revista Photovision (1980), una publicació bilingüe, en castellà i anglès, especialitzada en fotografia. Tant els seus treballs teòrics com fotogràfics qüestionen la veritat que se li suposa a la imatge fotogràfica. La seva producció artística, multifacètica, gira al voltant de la versemblança de la imatge i la seva capacitat per representar i suplantar el món real. Li interessa la funció social de la fotografia, l'ús públic de la imatge i la intoxicació de la informació.
Cabo San Roque: Cabo San Roque és un grup de música experimental català, dedicat a l'experimentació lúdica a partir d'instruments inventats. Es va formar a Barcelona l'any 2001 i han creat els espectacles El run-run del nyigo-nyigo, Bestiari, Maquinofòbiapianolera, Torn de Nit, Música a màquina i La Caixeta, i les instal·lacions Los árboles aullaron i Pas de Loup, ademés de No em va fer Brossa.
Aquest grup ha desenvolupat principalment composicions de màquines musicals, explorant les seves capacitats expressives, investigant sobre la generació del so mitjançant la mecànica i l'automatisme.
Han col·laborat amb diversos músics com Carles Santos, Guano Padano, Vinicio Capossela i Paco Comelade.
Orlan: La seva manera d'entendre l'art, dins del que es coneix com a "art corporal" (o l'art del cos), ha fet que des dels anys seixanta fins a l'actualitat hagi modificat el seu cos mitjançant la cirurgia. Abans de decantar-se per aquesta, el treball de Orlan era un treball típic d'una artistes feministes amb l'objectiu de construir identitats múltiples mitjançant caracteritzacions diferents. Des dels seus inicis es va decantar pels performances, la fotografia, el video, multimèdia i escultura interactiva, i en els seus treballs qüestionava el típic imaginari femení occidental al llarg de la història de l'art. En els anys 90, es va centrar en el tema de la identitat femenina a través de la iconografia cristiana, per a això va treballar amb la seva pròpia imatge introduint-la en un context barroc especialment herético.
Leigh Bowery: (26 de març de 1961 - 31 de desembre de 1994) va ser un artista de performance australià, promotor del club i dissenyador de moda. Bowery va ser conegut pels seus vestits extravagants i el seu maquillatge, així com les seves actuacions. Amb seu a Londres durant gran part de la seva vida adulta, va ser un model i una musa important [1] per al pintor anglès Lucian Freud. L'amic de Bowery i el seu intèrpret Boy George van dir que va veure les actuacions escandaloses de Bowery diverses vegades, i que "mai va deixar d'impressionar ni revoltar"
Cindy Sherman: Fotografa, artista i directora de cinema. És una de les representants més importants de la fotografia de la postguerra a Nova York,a on en el Museu d'Art Modern va exhibir durant més de tres dècades el seu treball. Sherman s'utilitza a ella mateixa com a un vehicle per a una varietat de temes del món modern. A través de les seves obres, ha plantejat importants preguntes sobre el paper i la representació de les dones en la societat, els mitjans de comunicació i la naturalesa de la creació de l'art.
Carles Congost: (Olot, 13 de novembre de 1970) és un artista visual llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona l'any 1994. Ha format part de nombroses exposicions tant individuals com col·lectives a nivell nacional. En les seves peces utilitza diferents procediments visuals i auditius com el vídeo, la fotografia, el dibuix o l'escultura. El seu treball s'ha associat amb el que s'ha anomenat club culture i que es caracteritza per una estètica inspirada en el món de la moda, la música, la publicitat, el vídeo o la fotografia. Les seves obres són relats que evoquen de manera irònica i sensual l'univers adolescent,reflexionant sobre la forja de la identitat, la incomunicació i el conflicte generacional que s'esdevé entre els joves i fins i tot els artistes
Marta Galán: Va néixer l'any 1973 i desdel 1999 ja era autora i directora de projectes escènics. A partir del 1999 comença a crear la seva pròpia companyia i des de llavors ha estrenat més d'una quinzena d'obres escèniques d'autoria i direcció pròpia amb diferents equips creatius i amb una destacada projecció nacional i internacional.
Manel Clot: Va néixer l'any 1956 i va ser un historiador i crític de l'art Català. Va exercir de professor a la universitat Pompeu Fabra i l'Escola Eina; va ser també comissari d'exposicions en galeries i diferents institucions. En l'àmbit teòric, va escriure textos en catàlegs d'exposicions individuals d'artistes i en certes mostres col.lectives. L'any de la seva defunció va ser el 2016.
